Josep Salamanca Ordinas, Llema,i Maria Bennassar Munar, Fil, amb dos néts. Fotos cedides per Rosa Salamanca Bennassar.

Una veïnada de l’amo en Guillem va comprar una porcella, la qual no volia menjar, i ell li va dir:

  Na Maria Fil comprà
a mon pare una porcella,
li dóna brou d’escudella
per veure si engreixarà.

 

Quan es Panderer es va mudar de casa, i va anar a viure al barri de s’Abeurador, es va acomiadar dels seus veïnats, d’aquesta manera:

Es dir adéu dóna pena,
però vénc a dir-vos-ho:
si heu de mester cap favor
d’aquest humil servidor,
estaré a s’Abeurador
a veïnat de Can Pep Llema.

 El fill petit de l’amo en Guillem, en Joan, jugava una vetllada amb na Rosa Fil, una nina veïnada seva. Ell deia que volia ser barber, i ella perruquera. Quan la mare de la nina va anar a cercar-la per anar a dormir, es Panderer  els va fer aquesta glosa:

   Ja hem acabat sa vetllada.
A dormir i passar-ho bé!
Si et colgues amb so barber,
demà estaràs afaitada.

Es veu que varen prendre l’al·lota a un amic des Panderer, i quan ho va saber va dir:

Mira-te’l aquest pardal,
que li han presa s’al·lota,
i ara sa seva bajoca
la posarà en aigo amb sal.


A una dona que va fer clar quan va pastar:

Sa mare de n’Angelina
va pastar i va fer clar,
i va haver de manllevar
catorze almuds de farina.


Parlava d’una mula que era molt vella i estava magra i malalta, i quan veia el seu amo li deia:

Sa somera des pobler
ja treu contes tota sola,
quan veu es corb que vola
vet allà es meu mercader.


Una glosa que va fer al seu fill petit, en Joan, quan jugava amb altres amics encalçant llagosts.

Tots es que encalcen llagosts,
sa fruita verda els esmussa,
en Joan de ca na Puça,
ho ha fet millor de tots.

0 Comments

Submit a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà.