A primeries de segle, els camions que hi començava a haver eren de roda plena. Feien un renou característic, com si anessin estirats per cadenes. A Santa Margalida, hi havia l’amo enRegalat, un empresari, que havia comprat un camió d’aquests, que traginava mitjans de marès i els homes que anaven a fer feina a la pedrera.

Un dia, a l’alçada de la punta de Santa Eulàlia, es Panderer i els seus fills majors, feinejant, sentiren un renou molt estrepitós, i a la vegada molts de crits d’homes. Comparegueren de seguida a veure què havia passat, i era que el camió de l’amo en Regalat havia trencat les cadenes, i la direcció s’havia fet malbé. A causa d’això va pegar a la paret de la finca des Panderer, i els homes que portava botaren del camió i cridaven espantats. Un cop vist el que havia passat, es Panderer digué:

  En Regalat feia veta
  perquè el manava de dret;
  si no pega a sa paret,
  mos esbuca sa caseta.

  I s’al·lot petit em diu:
  Mon pare, em vaig regirar.
  I ara, en sentir-lo passar,
  tot d’una se’n va a tancar
  ses dues portes amb piu.

  Sa mare diu: -Anau alerta
  que jo vull aquí tancat,
  si el maneja en Regalat
  no vull sa caseta oberta.