Toni Mas i Margalida Gayà a finals de la dècada dels seixanta. Foto cedida per Antoni Mas i Forners.

En temps de batre, va fer moltes gloses a molta gent. Un bon exemple és una que en va fer a na Margalida Foc, una dona que no era gaire guapa, però estava molt sana de cara, un poc grassa i vermella. Batien, i l’amo en Guillem va dir:

 

Margalida tu estàs sana
com un clavell encarnat,
no n’hi ha cap de desmenjat
que estant en es teu costat
no li fessis cobrar gana.

A ca na Margalida Foc tenien una egua grisa que no anava massa bé i perdia la vista, i es Panderer  tenia un mul que anava coix. Tot eren preocupacions i això donà peu per fer unes gloses:

 

  En Tomeu de sa Llebreta
  té una egua que no hi veu bé
  i es mulet des Panderer 
  no té cap cama condreta.

Cada any per Setmana Santa
enclaven el Bon Jesús.
Jo no crec que hi vegi pus
l’amo en Tomeu, s’egua blanca.

Si s’egua cobra sa vista
i es mulet es posa bo,
anirem a Manacor
a fer-los córrer a sa pista.


Es veu que varen prendre l’al·lota a un amic des Panderer, i quan ho va saber va dir:

 

Mira-te’l aquest pardal,
que li han presa s’al·lota,
i ara sa seva bajoca
la posarà en aigo amb sal.


A una dona que va fer clar quan va pastar:

Sa mare de n’Angelina
va pastar i va fer clar,
i va haver de manllevar
catorze almuds de farina.


Parlava d’una mula que era molt vella i estava magra i malalta, i quan veia el seu amo li deia:

Sa somera des pobler
ja treu contes tota sola,
quan veu es corb que vola
vet allà es meu mercader.


Una glosa que va fer al seu fill petit, en Joan, quan jugava amb altres amics encalçant llagosts.

Tots es que encalcen llagosts,
sa fruita verda els esmussa,
en Joan de ca na Puça,
ho ha fet millor de tots.

0 Comments

Submit a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *