Una de les cançons més populars fetes des Panderer  es refereix a un episodi ocorregut a ca uns veïns de Santa Eulàlia, elsFerraguts, que eren gent un poc endarrerida. Una vegada mataren un ase vell a tocs, perquè no volia batre. Es Panderer  ho contava així:

  L’any passat en va collir,
hasta per dur-ne a l’Oferta,
qui té molt i no va alerta
molts de pics li passa així.

Es dematí el va segar,
es vespre quedà lligat
i es negoci preparat
per batre-lo el s’endemà.

S’ase era molt furiós
però poc conversador,
va dir que per batre-lo
el trobava un poc verdós.

Es carretó cap a s’era
el matí del s’endemà,
es treball se sortejà,
i a sa madona tocà
cantar ella sa primera.

Devers les onze només,
sa madona va cridar:
– Si no em veniu a ajudar,
s’animal se’n vol anar
a s’ombra des garrovers.

Aquí son pare cridà
tots es fills mascles pes nom.
– Pegau-li un poc per hom,
que un tot sol se’n cansarà.
Li pegaren amb un ferro
reforçat d’en temps primer
i a s’ombra des garrover
va fer sa mort i s’enterro.

A s’ombra des garrover,
s’ase va fer testament
i no els pogué dar entenent
que de jove era un valent
de bon servei que va fer.
I l’amo encara digué:
– Sempre has estat mal present.

Tot eren crits i dolor
i tot desditxa i plorar,
quan el veren badallar,
sa madona demanà:
– Vull que li facin demà
enterro de braça major.

Enterro de braç major,
amb capellans i vicari,
li passaven es rosari,
jo hi era amb so guitarró.

Es diumenge dematí
vaig encontrar sa madona
que duia pomada bona
pes pixador untar-li.

Quan despedien es dol,
en Toni plorant va dir:
– Encara tenc d’encabir
un fill seu, si Déu ho vol.
Son pare va dir: – Esburbat,
no siguis pernejador,
el comprarem petitó,
que no saps que era sanat?

Un pic mort l’ase tapat al corral.

Quan el treien de ca seva
na Maria amunt alçava,
per por de refredar-lo
i li va dir a en Simó:
– Agafa’l pes pixador,
que té més bona agafada.

Una vegada, un parell d’homes de Santa Margalida parlaven d’animals, de bous, etc., que si eren o no eren ximples. Un que li deien en Ferragut (cal fer la observació que a la Vila dir Ferragut era sinònim de mentider) va dir: 

– Noltros teníem animals: una mula, una vaca, vedells, etc. Per mala sort la vaca es va morir i els vedells començaren a mamar la mula i la feren arrancar en llet. El que és més gros és que la mula no es queixava. Com si fos normal que una mula donàs de mamar uns vedells.
L’amo en Carabassa que escoltava va dir: – Guillem, o no li dius res? I es Panderer  va contestar:

  Quan tots érem bergantells,
que fèiem lo que volíem,
una mula que teníem
mos va surar dos vedells.
Tots noltros fèiem bravates
quan sa mula se morí,
perquè si ho hagués fet així
‘guéssem ‘ribat a tenir
una guardassa de vaques. 

A mi m’agraden es ous
i no he fet de cocouer,
sa teva que te va fer
li haguera vengut més bé
fer una guarda de bous.”

A la vila hi havia un home que li deien enFerragut, el qual solia bravatejar i exagerar les coses que contava. Un dia que havia anat a pescar a Sóller, va dur un ca petit, que deia que sabia fer de tot, caçar, portar, guardar, etc., i tot el que ell li demanàs. L’amo en Guillem el va sentir i li digué: 

  En Ferragut té un ca,
que tira avior de Sóller,
es primer mes li embarbolla,
es segon parlarà clar.

La glosa següent anava dirigida a l’amo enFerragut, que era un home molt rabassut. S’havia llogat amb es Panderer  i va caure d’un ametler.

Quan l’amo en Guillem el va anar a veure li va dir:

  En Ferragut feia proves,
no li anaren gaire bé,
i va caure d’un garrover
un animal de nou roves.

Una vegada parlaven n’Antoni Moll (un gendre seu) i en Ferragut, que anirien a pescar, i de si durien molt de peix, i bravejaven de saber pescar. S’aturaren aCan Carabassa a cercar mistos, i entre la conversa es Panderer  els va sentir i els digué:

  Pregau al Bon Jesús,
ningú vos molestarà,
quan en tengueu un quintà
veniu i no pesqueu pus.