En Pere Fiol - Guillem Crespí i Coll - ES PANDERER

Es Panderer solia anar els matins a prendre cafè a Can Maco, que estava a prop de ca seva. Un dia, com molts d'altres, es va trobar amb un veïnat, l'amo en Pere Fiol, i en vista que era un any molt sec, li va demanar si plouria prest. L'amo en Pere contestà:

-   D'aquí a tres o quatre dies, plourà.
-   Què vols dir?
-   Sí, en tenc senyals.

Passaren uns dies i no plovia. Però cada matí quan es trobaven l'amo en Pere deia que plouria perquè en tenia senyals. Es Panderer, veient que no plovia, li demanà quins eren els senyals que tenia. L'amo en Pere, li explicà:
-   Es meu mul, quan du sa punta de ses orelles una mica banyades, en tres o quatre dies plou.
-   Ah! - contestà l'amo en Guillem.

Passaren uns dies i seguia sense ploure. Un matí, prenent cafè dins Can Maco, va dir es Panderer:

  Li he dit moltes vegades,
  el m'has de vendre, i no ho vol.
  Es mul d'en Pere Fiol,
  si està defora quan plou,
  du ses orelles banyades.

  Madò Antònia li diu:
  - Pere, que hem de dur sa vela?
  Per la vela vera quena!
  Vés a veure es mul què diu.

Un dia va anar a missa a sentir el predicador amb un fill seu. Quan arribà a ca seva, la seva esposa li demanà d’on venia, i li va dir que de missa. L’esposa estranyada, li va demanar:
-Tot sol?
I el seu fill va dir que no.
Ell respongué a la seva dona:

No que no hi he anat tot sol,
hi havia es Cigaló,
en Simó Pentinador
i llavò en Pere Fiol.