En Francisco Gual - Guillem Crespí i Coll - ES PANDERER

Així ens ho ha contat na Margalida Gual, que el seu pare i l'amo en Bruno varen comprar una egua a Artà, estava molt magra, i no sabien que estava plena. Arribà el moment de parir i cap dels dos mai no s'havia trobat davant d'un esdeveniment com aquest, ja que d'animals no hi entenien. Decidiren cridar es Panderer, que era un home experimentat i a més a més veïnat seu. El pare de na Margalida va dir a l'amo en Bruno que no anés a cercar es Panderer, perquè tot el poble ho sabria, i els faria moltes gloses. En Bruno no en va fer cas i anà a cercar l'amo en Guillem. Quan va arribar es Panderer, el primer que va fer, va ser dirigir-se a na Margalida, que era una nina, i li va dir:

  Vés a dur una taleca
  per posar-hi un poc de blat,
  tenen es pollí tapat
  i s'egua que no s'aixeca.

  Bruno, vés-te'n escapat,
  malaveja de fer via,
  passa per sa sagristia
  i duu es combregar aviat.

  M'agraden ses coses clares,
  sense anar a discutir-ho,
  camamil·la de Maó
  bona per ses egües magres.

  Com s'egua coloniera
  dins Mallorca no n'hi ha,
  qui la vol veure trotar
  devers les onze ha d'anar
  damunt es puig de Sant Pere.