Quan es Panderer ja estava malalt, que vivia a l’abeurador, tenia una veïnada, sa Rafalera, que s’havia casat, ja de granadeta amb un pobler. Els horabaixes, quan venien de fora vila dins el carro, el seu home li pegava grapadetes i li feina bromes. Es Panderer, veient el que passava, va fer una glosa:

I allò que és sa Rafalera?,
casada amb en Pau pobler,
que quan jeu sempre li té,
sa mà a sa cartutxera.