Miquel Pons Gili, Selvatgí.
Foto cedida per Joana Martí Pons

Es Panderer va començar a glosar de molt jovenet, així ho contava es Selvatgí, un home de la Vila que va viure fins als cent tres anys, a un fill des Panderer. L’amo esSelvatgí havia estat quinto amb l’amo en Guillem i va contar que quan tenien devers dotze anys, un dia que feien matances a la possessió de sa Torre, – a les matances de les possessions hi solien acudir els glosadors dels voltants – hi anaren per escoltar les glosades que se solien fer després del sopar. Glosaven dos glosadors de sa Pobla i uns homes de la Vila els digueren:

-Aquí hi ha en Guillemet, que és un al·lot que sap glosar. Feis-lo sortir!

Els glosadors tot d’una escometeren en Guillem, amb unes gloses per picar-lo. Ell els va dir que no volia fer cap glosa, que només havia vingut per escoltar. Però tant el punyiren que a la fi es va decidir, i els digué:

  Si posau un fil en doble
  és més gruixat que sanar,
  jo no he vengut a glosar,
  tan sols a sentir bramar
  es dos ases de sa Pobla.