Pere Fiol
Fotos cedides per Catalina Fiol

Es Panderer solia anar els matins a prendre cafè a Can Maco, que estava a prop de ca seva. Un dia, com molts d’altres, es va trobar amb un veïnat, l’amo en Pere Fiol, i en vista que era un any molt sec, li va demanar si plouria prest. L’amo en Pere contestà:

–   D’aquí a tres o quatre dies, plourà.
–   Què vols dir?
–   Sí, en tenc senyals.

Passaren uns dies i no plovia. Però cada matí quan es trobaven l’amo en Pere deia que plouria perquè en tenia senyals. Es Panderer, veient que no plovia, li demanà quins eren els senyals que tenia. L’amo en Pere, li explicà:
–   Es meu mul, quan du sa punta de ses orelles una mica banyades, en tres o quatre dies plou.
–   Ah! – contestà l’amo en Guillem.

Passaren uns dies i seguia sense ploure. Un matí, prenent cafè dins Can Maco, va dir es Panderer:

  Li he dit moltes vegades,
el m’has de vendre, i no ho vol.
Es mul d’en Pere Fiol,
si està defora quan plou,
du ses orelles banyades.

  Madò Antònia li diu:
– Pere, que hem de dur sa vela?
Per la vela vera quena!
Vés a veure es mul què diu.

Un dia va anar a missa a sentir el predicador amb un fill seu. Quan arribà a ca seva, la seva esposa li demanà d’on venia, i li va dir que de missa. L’esposa estranyada, li va demanar:
-Tot sol?
I el seu fill va dir que no.
Ell respongué a la seva dona:

No que no hi he anat tot sol,
hi havia es Cigaló,
en Simó Pentinador
i llavò en Pere Fiol.

Es veu que varen prendre l’al·lota a un amic des Panderer, i quan ho va saber va dir:

Mira-te’l aquest pardal,
que li han presa s’al·lota,
i ara sa seva bajoca
la posarà en aigo amb sal.

A una dona que va fer clar quan va pastar:

Sa mare de n’Angelina
va pastar i va fer clar,
i va haver de manllevar
catorze almuds de farina.

Parlava d’una mula que era molt vella i estava magra i malalta, i quan veia el seu amo li deia:

Sa somera des pobler
ja treu contes tota sola,
quan veu es corb que vola
vet allà es meu mercader.

Una glosa que va fer al seu fill petit, en Joan, quan jugava amb altres amics encalçant llagosts.

Tots es que encalcen llagosts,
sa fruita verda els esmussa,
en Joan de ca na Puça,
ho ha fet millor de tots.