-En Bernat Garriguer i en Manolo, fill desPanderer, estaven llogats a Son Serra. Un dia anaren a Santa Margalida amb el carro estirat per una mula molt vella. Al poble li donaren menjar quan parlaven amb l’amo en Guillem, i ell se n’adonà que la mula no feia renou quan menjava.
Es Panderer va demanar què li passava a la mula, i en Bernat li va contar que, com que era una mula molt vella, no tenia barram i per això li donaven faves banyades en aigua, a fi que fossin fluixes perquè tengués bon rosegar.

Tot d’una els els va dir:

Diràs a n’es garriguer,

que digui a sa garriguera
que, vist que sa mula és vella,
li faci un poc de puré.

L’amo en Bernat Garriguer tenia un jornaler que li deien en Joan Batzer, i aquest va dir que havia de ser el majoral de Son Serra, que també seria garriguer, i que era molt enginyós, tot ho sabia fer. Es Panderer va trobar el tal Joan i li va dir:

Joan, saps que m’ha dit ton pare?
– no ho sé!.
– m’ha dit: m’hauríeu de fer una glosa, per dir-la a en Joan, perquè ell diu que tot ho sap fer i jo pens que no sap fer res. Ha fet una arada per solcar i a ses deu passes ha trobat una pedra i li ha quedat estirada.

I aquesta va ser la glosa:

Es pobre Joan Batzer
ha mudat de natural,
deu trobar que no és igual
es fer es jornal personal
o haver estat majoral
i per poc es garriguer.

És un tros d’arianyer,
que estudià d’enginyer,
mecànic, ferrer i fuster,
podador, picapedrer,
pastor, porquer i egüer,
i aquí una arada va fer,
perquè no l’enfornà bé
li va sortir un perpal